Segons una llegenda, el mamut s’anomena a el “gran toro” que va lluitar amb els dracs que van venir a la Terra i van devorar a tots els éssers vius. Quan la batalla va finalitzar i només va quedar un “gran toro”, aquest estava ferit i va saltar els Pirineus fugint a terres llunyanes. Es diu que els mamuts es van anar cap al Nord.

En l'antiguitat es trobaven a la terra ossos gegants que es consideraven restes d'herois de la Guerra de Troia. En l'Edat Mitjana i fins al S. XIX els van considerar com a restes dels gegants que es descriuen a la Bíblia i que van morir durant el Diluvi Universal.

Clarament aquests ossos pertanyien a unes criatures totalment diferents… Als mamuts!!!

Una part del fèmur de mamut trobada als Pirineus i guardada en el monestir de Sant Jordi, està considerada com l'os del pare de Wifred el pilós, Sant Jordi, qui va matar al drac a les portes de Montblanc. El mateix, Wifred el pilós va néixer als Pirineus, i va ser qui va unir la terra catalana sota una sola bandera. El sobrenom de "pilós", no va ser casual. Com diu l'epopeia popular: "Estava tot cobert de pèl, fins i tot en els talons li va créixer pèl. I era tan gran com un mamut."

A València, una dent de mamut va ser venerat com una part de les relíquies de Sant Cristòfol i a l’any 1789, els canonges de Sant Vicens portaven cuixes de mamut en les seves processons considerant-los com a restes de la mà del Sant. Als pobles als peus dels Pirineus hi ha celebracions on la gent se seuen un damunt d'un altre, es disfressen i organitzen una marxa per simular als seus grans avantpassats. La gent des de l'antiguitat està interessada per l'aparició de l'ésser humà. Els intents d'entendre i explicar com va aparèixer l'ésser humà es poden trobar en molts països amb les seves diferents creences i llegendes.

Mamut significa “talp de terra”. Nom que prové d'una antiga llegenda. Molt temps enrere, a la terra antiga, entre els rius Tajo i Ebre van viure persones gegantes, els Ibri, que pasturaven els cérvols gegants, animals que després es van anar a les entranyes de la terra i que encara viuen allà. Els Ibri pasturaven als cérvols subterranis a els qui els agradava caminar sobre la superfície de la terra sota la llum de la Lluna. Déu protegia als cérvols de veure el Sol ja que veure-ho els provocava la mort. Aquests cérvols són els mamuts. Més tard, les restes que l'home va trobar en la superfície de la terra van ser presos com les restes dels “cérvols” que van veure el Sol.

Juntament amb la llegenda del mamut, en l'antiguitat van aparèixer les llegendes sobre els homes gegants de la terra i que van lluitar amb els dracs (monstres que van enverinar l'aigua i van realitzar tot tipus de desastres). Per aquell temps, la gana matava als éssers humans. Aquests éssers humans es van cridar “falçs”. Antigament se'ls coneixien com a gegants amb grans poders, però en realitat, les restes de “falçs” no eren una altra cosa que els ossos del mateix mamut, especialment el crani, sense els ullals que s'assemblava al crani d'un humà gegant. A Europa tenien el rol de lluitadors contra el mal i sovint els hi elevava al rang de sants.

Els temps en els quals van existir els mamuts van coincidir amb l'aparició de l'Homo sapiens. Els mamuts llanuts són de la mateixa familia que els elefants. On es va donar aquesta transformació? Es pot endevinar. El lloc més proper al continent africà, la Península Ibèrica, on avui es troben les restes d'aquests gegants, que és on es troben les restes de l'Homo sapiens.

Vostè pot preguntar quan?

Doncs fa dos milions d'anys!